Monica Sarasin sap descriure e faire rire, entremesclant de nhòrlas un raconte que pr'aquò demora fòrça realiste. Es d'aquel biais que son tractats los rapòrts un bricon complicats de la Lison amb la modernitat. Per exemple, amb lo telefòne : « La Lison ne volia pas de queu chause chas ela ; 'la cresia que folia l'i parlar dedins en frances. Mas quand 'la s'aperceguet que l'i podian parlar patois… a, paubre amic, 'la te filet a la Pòsta ad una vistessa… ». Ò encara amb la docha que sos enfants li faguèron, fòrça pratica, non pas cèrtas per se lavar (qu'una femna coma cal se desnuda quitament pas davant son òme!), mas ben per i « pissar d'en-pès […] quand quò fai tròp meschaent temps defòra ».
« Ieu vese qu'avetz semnat vòstras rabas, Lison...
- Òc-es. Qu'es pas per me vantar, mas ieu crese que las ai ben reüssidas.
- Cresetz ? Me ieu tròbe que 'las son tròp espessas. Auria fogut que las entreculhiguessetz, ma paubra Lison ! Vesetz-vos, si las aviatz entreculhidas, sirian un brave còp pus bravas !
- Ma, ma paubras Germana, las ai be entreculhidas queraque !
- Beleu, mas pas pro. Ma fe, quò me regarda pas mas, si qu'eria me, las entreculhiria un autre còp.
- Ma paubra Germana, si las entreculhissia un còp de mai ne'n demoraria belament pus ! Ieu ne vòle pas far coma lo darrier còp que las entreculhiguei tròp !
- Me, ieu zo vos dise, Lison : entreculhissetz-las !
- Las entreculhirai si vòle, Germana.»
Entreculhir, entreculhir, entreculhir 'na merda, ten !