Las, so que m’es al cor plus fins e cars,
Ades vai de mi parten e loignan,
E la pena e-l trebail ai tot ses pars,
On mantas vetz n’ai greu languir ploran.
Quel fis amors mi ten el cor uns dars
On eu cre que-l partirs non er ses dan,
Tro qu’a mi dons, ab lo sieus gens parlars,
Prenda merces del mal qu’eu trag tan gran.
Leu fora si-m volgues mi dons garir
De la dolor qu’ai al cor tan soven,
Quar en lei es ma vida e mon morir.
Merse l’enquer a ma dona valen,
Que per merse deja mos precs coillir
E perdon fassa al mieu gran ardimen.