Joan Berenguer de Masdovelles

Poème entre l'oncle et le neveu

Guilhem de Masdovelles

Dues gentils donzellas say, quez an
agualment pretz, he beutat he riquesa,
mas no sson ges en lo temps d’una pesa,
car l’un’ach ja vint-e-dos anys, en tan
l’altre vos dich n’a dotze solamen;
ayman de cor un govencelh valen,
le quals, de çert, la huna vol aymar:
diatz, nabotz, si us platz, qual deu triar.

Joan Berenguer de Masdovelles

Mos honcles cars: per ffer vostron coman
respondre us vull, si be say gran contesa
sera, de çert, entr’ebdos, per la presa
quez eras fau; car dich, al mieu semblan,
que·l jovencelh deu aymar finamen
cella qui·l vol qui·s troba ’n gran joven,
e ’n l’altre ges no s’i deu acordar,
com, per s’adat, tots jorns deu pigorar.

Guilhem de Masdovelles

Vos concellats trop mal, per sent Johan,
lo joven hom quez am tal fadrinesa,
llexant la qui li pot mostrar bonesa
e faytz gentils, amor continuan;
l’altre no·l pot donar enssenyamen,
car pauch’adat quez ha no li u conssen,
ne ’n faytz d’emor lo sabra comportar,
ans volra mays ab minyones juguar.

Joan Berenguer de Masdovelles

Mos honcles cars: be vey que us va ’nguanan
lo temps voler he vostra gran vallesa,
car çert vos dich que vuy han tal abtesa
les qu’an pauchs ayns, quez altres ges ssercan
anar no·n cal qu’ayen mes ssentimen,
c’aymar saben de cor he finamen;
per que·l gentil jove no·l cal llexar
cesta qu’ieu prench ges per minyonagar.

Guilhem de Masdovelles

Dobnas null temps pogron aver, nez an,
en tan pauchs jorns co ’s dotz’anys, gran dastresa
del joy sentir amoros, ni guayesa
quez an master trestuyg li fin aman;
d’on portara le ffadris ffalhimen
de bon costum he de bon noyrimen,
que·l pauch saubens pauch be pot enssenyar,
ans ha gran hobs qui·l sapxa guovernar.

Joan Berenguer de Masdovelles

Mos honcles cars: vostre rayzo tomban
a pauch a pauch vey va, per gran flaquesa,
ez al darrer, quan l’aurets avantmesa,
mot clar vayretz le us iran molts burlan;
car al jorn d’uy, de çert, n’ayma·l joven
si co us pansats, ans volen complimen
de llurs amors, he si·l poden trobar
en baix’adat, no·l van en gran ssercar.

Guilhem de Masdovelles

Vostra rayzo ges no la preu un guan,
mos cars nabotz, ans me par grand’oresa
que vullats dir que l’amoros’enpresa
puguats finar ab nines qui no han
adat ni temps en far complidamen
l’amoros joch; per que us dich, veramen,
que·l jovençelhs deu ab l’altre finar,
qui temps no·l falh en ffaytz d’emor trechtar.

Joan Berenguer de Masdovelles

Mos honcles cars: no pauch maravelhan
de vos me vau, com la part qu’evets presa,
ab tal sforç reunats, pus per poquesa
cella qu’ieu tinch no·s va d’amor mudan,
ans ayma ffort, que lo temps lo y consen,
car, ab menys anys que·ls d’on fem parlamen,
donzelles say qui han volgut tant ffar,
per llurs aymans, que·ls hen deuen llous dar.

Guilhem de Masdovelles

Jatz quez alguns vagen trop mal usan,
en ffar llayts fayts he contre gentilesa,
tot mal abus es cauza mot represa
e no·s deu ges adlleguar tenssonan,
nabotz, per que no tingau reunamen
de cosses vils que fan dolenta gen,
quez a la ffi aurietz ha calhar,
e val trop mays calhar que mal perlar.

Joan Berenguer de Masdovelles

Mos honcles cars: ab vostr’onor perlan,
no fonch, ni es, ma llengua descortesa,
per ço qu’ay dit, he ma rayzo deffesa
per totes gens pot esser en reunan,
ans dir ho pusch affarmativamen,
car nines huy an tal comportamen
ez axi guay, que no·l podo smendar
null’altre ges, ni·ls cal res enssenyar.

A mi mateix cove que digua: «Ffora»

A mi mateix cove que digua: «Ffora»,
pus aturar no pusch per nengun ffor,
mas tot abans de partir, ab gran plor,
ffent dol ensemps ab m’arma, qui ja plora,
pendre comjat de vos, gentil senyora,
a Deu preguant, qui es mon ver Senyor,
permeta prest, pus que·l crech e l’ador,
torn a servir vos, qui mon cor adora.